C2 - Evolució / Resultats

Accció tècnica C2 Anàlisi del cicle de vida

Desenvolupament:

 

Futur Agrari, d'acord amb la metodologia proposada per la normativa ISO 14040, divideix l'ACV en quatre fases:

  • Objectius i abast de l'estudi.
  • Anàlisi de l'inventari.
  • Anàlisi de l'impacte.
  • Interpretació.

Objectius i abast del projecte

L'objectiu general d'aquest estudi ha estat realitzar la quantificació ambiental mitjançant ACV per a les accions:

Acció B6: Incorporació de cultius captadors en les rotacions i posterior tractament d'aquests en les plantes de biogàs com cosubstrats.

Acció B7: Producció dels sistemes agroforestals i el seu posterior tractament com fusta.

Acció B8: Incorporació de les franges de ribera, la biomassa es destina a finalitats energètiques.

Les dades primàries utilitzats en la realització de l'inventari procedeixen de les experiències dutes a terme en les corresponents accions del present projecte i per a l'obtenció de les dades secundàries s'empra la base de dades Ecoinvent v3. Els límits del sistema abasten des de la utilització de les matèries primeres fins a l'obtenció de productes comercialitzables: i) B6 producció de blat de moro, ii) B7 obtenció de fusta i iii) producció energètica. Els processos inclosos comprenen la producció i transport de les entrades (fertilitzants, arbres, llavors, etc.), les operacions agrícoles i forestals, les emissions de fertilització, combustible, i etapes de processat quan així s'ha requerit.

Els ACV realitzats són de caràcter atribucional, també conegut com descriptiu o retrospectiu, és a dir basats en els fluxos físics existents que es relacionen directament amb els diferents processos. El mètode d'avaluació d'impacte emprat ha estat el ILCD 2011 midpoint + (EU-JRC, 2011) el qual ha estat recomanat per la Comissió Europea per a la seva aplicació en ACV. L'anàlisi ambiental s'ha realitzat utilitzant el programari SimaPro de PréConsultants.

Inventari

S'ha realitzat la recollida de dades per als corresponents inventaris a través d'entrevistes personalitzades amb els responsables de cada una de les diferents activitats: B6, Mas Badia per inventari cultius i GIR per inventari planta biogàs: accions B7 i B8, DARP i CPF.

Anàlisi de l'impacte

L'Anàlisi de l'Impacte del Cicle de Vida (AICV) és la fase d'un ACV on les entrades i sortides dels fluxos primaris recopilats en l'inventari es tradueixen en resultats d'indicadors d'impacte relacionats amb la salut humana, els ecosistemes i l'esgotament els recursos naturals. Els resultats de la AICV s'han de veure com a indicadors potencials d'impacte ambientalment rellevants, més que com a prediccions d'efectes ambientals reals (EU-JRC, 2010). A tall d'exemple la Figura presenta les contribucions d'escenaris relatius a les categories d'impacte de punt mitjà per a la producció de blat de moro en els diferents escenaris plantejats en B6 respecte de l'escenari de referència FQ Ave.

Interpretació

La visió global d'analitzar el màxim de categories d'impacte ambiental ens ha permès apreciar que no hi ha una versió ideal que compleixi per a totes les categories d'impacte. S'hauria procedir a una ponderació entre categories d'impacte; però atès que no existeixen actualment criteris consensuats de ponderació, i podria resultar subjectiu proporcionar una puntuació final sense afegir un biaix d'elecció de valor. No obstant això, sí que es pot extreure unes conclusions que permeten d'una banda justificar que totes les accions B6, B7 i B8 compleixen l'objectiu de limitar la lixiviació de nutrients i d'altra suggerir millors estratègies de maneig i alternatives per aconseguir una producció més neta :

Acció B6. Els resultats mostren clarament que l'ús de fertilitzants orgànics digerits, enfront dels fertilitzants minerals inorgànics, pot ajudar a compensar gran part de les càrregues relacionades amb algunes categories d'impacte (per exemple, canvi climàtic). El us de un residu (dejeccions) per generar energia renovable (biogàs) i evitar, així, l'ús d'electricitat procedent d'energia fòssil resulta un aspecte ambientalment beneficiós. La presència de cultius captadors resulta bàsica per reduir les pèrdues de nutrients per lixiviació; però, els estudis realitzats demostren que podria ser interessant una reducció en la dosi d'aplicació de l'abonat orgànic de fons i complementar-ho amb adobament de cobertora, per tal d'evitar les potencials pèrdues de nutrients durant els primers estadis del cultiu. Així mateix, la utilització de fertilitzants orgànics, procedents de dejeccions ramaderes tenen una gran influència en la categoria d'impacte d'acidificació, pel seu alt contingut en amoni i el seu potencial volatilització. Especialment la manera d'aplicació i el temps d'emmagatzematge són aspectes a considerar. Cal tenir en compte, a més, que les emissions d'amoni es corresponen directament amb pèrdues de nutrients i per tant pèrdua de valor fertilitzant.

Acció B7. La incorporació de sistemes agroforestals és capaç de reduir part dels lixiviats de N generats per la fertilització dels cultius de cereals i de farratge. Reduccions que poden arribar al 70%. En la producció de fusta de serra i de xapa, gran part de l'impacte és a causa del consum d'electricitat i al consum de calor per a l'assecat de la fusta. En l'etapa agrícola les emissions a causa de l'aplicació de fertilitzants, així com les operacions de transport presenten els valors més alts d'impacte ambiental.

Acció B8. L'ús de filtres verds té un potencial de reducció de lixiviats de N d'un 5%. Dins de l'etapa agrícola el transport dels purins, les emissions de fertilització, aplicació dels herbicides i la producció de les llavors són les operacions més rellevants a nivell ambiental.

Algunes de les limitacions que s'han trobat en la realització de la present acció estan lligades a la durada del projecte, escassa per a les accions B7 i B8, pel que fa a la dificultat de poder disposar de dades experimentals d'arbres en estat vegetatiu totalment desenvolupat, el que ha comportat que els alguns càlculs s'hagin fet en base a models teòrics.