B8 - Evolució / Resultats

Acció tècnica B8 Filtres riparis

Desenvolupament:

 

  • Diseny de la plantació.
  • Plantació dels filtres riparis.
  • Monitoratge anual.
  • Manteniment anual.

Resultat del seguiment de les plantacions

Evolució de la plantació i estima de la biomassa produïda. Es va realitzar un seguiment de la mortalitat dels individus plantats i el creixement en diàmetre i alçada per espècie i zona. Aquestes últimes mesures es van convertir en biomassa a partir de relacions alomètriques per estudiar el creixement. Al final del tercer any, es va realitzar la collita de la biomassa llenyosa. El valor real obtingut es va comparar amb l'estimat a partir de les al·lometries. A la mortalitat no es va tenir en compte els individus morts per causes extrínseques a la plantació. La unitat de secà (Torelló) va presentar la major mortalitat (ca. 50%), mentre que va ser menor en regadiu (35%). La mortalitat va ser lleugerament més gran en les parcel·les d'alta densitat, sobretot en el segon any. En general, les de moderada densitat no presenten ni ara ni diàmetres inferiors als d'alta densitat. La manca de pluges durant el primer tardor va ser clarament determinant a la zona de secà.

En el creixement en diàmetre i alçada hi ha una clara diferenciació entre espècies, sent Populus nigra i Salix alba les que presenten majors valori en regadiu, i S. alba en secà. Diàmetres d'al voltant de 10 cm es consideren ideals per a la curta de pollancre per biomassa en plantacions a alta densitat (IDEA, 2007). El fitovolumen va ser superior a Castelló que a Torelló. La biomassa estimada mitjançant relacions alomètriques difereix per espècies, ja des del primer any. Les espècies més productives van ser P. nigra i S. alba. La densitat de plantació no sembla influir en la biomassa llenyosa, excepte en S. alba. Veient els creixements, un torn de tres anys sembla adequat i d'acord amb la bibliografia a Castelló per Populus i Salix però no per freixe de fulla petita.

El rang de biomassa obtinguda, en regadiu, després de la curta oscil·la entre 40 i 90 t / ha per a les espècies S. alba i P. nigra i inferior a 20 t / ha per Tamarix i Fraxinus. En secà, la biomassa va ser clarament menor, no arribant a 1.5 t / ha. Aquests valors són del mateix ordre a la productivitat de 20 t MS per any a partir del segon torn descrits per pollancre.

Capacitat de retenció de nutrients. El mostreig es va realitzar en dues situacions: i) entre el cultiu i la plantació i ii) entre aquesta i el riu; en tres parcel·les i 3 profunditats (determinades segons descripció d'un perfil de sòl). Per problemes relacionats amb una inundació a Torelló, el flux de N s'ha estudiat mitjançant la incubació en camp de resines d'intercanvi iònic només a Castelló. Els continguts màxims de nitrat i amoni extractable es localitzen en els primers centímetres de sòl. L'amoni representa menys del 25% del contingut total de N. En general, tant el contingut com el flux va ser menor a prop del riu en comparació amb el marge entre el filtre verd i el cultiu, independentment de si la parcel·la era control o estava plantada. Això suggereix que la quantitat de N que arriba a un curs d'aigua es pot veure disminuïda simplement augmentant la distància entre el cultiu i la llera del riu.

 Energia obtinguda i N extret al tercer any de la plantació. El N total extret per la plantació s'ha estimat a partir del contingut de N de la de biomassa llenyosa seca mentre que l'energia es va obtenir amb un un calorímetre IKA C200 a partir d'una submostra. El N extret amb la biomassa tallada oscil·la, a Castelló de Farfanya, entre 75 i 209 kg / ha, segons densitat de plantació i espècie utilitzada. El contingut és més baix a la localitat de secà (Torelló). L'energia obtinguda, estimada a partir del poder calorífic inferior, oscil·laria entre 58 i 236 MWh / ha. Aquestes extraccions i energies estan d'acord amb la bibliografia.

Balanç econòmic de la plantació. Per conèixer el balanç econòmic de la plantació es va realitzar una anàlisi de cada acció de manteniment i seguiment a nivell econòmic. Les dades estan estimats per a un tipus de plantació de 20.512 peus per hectàrea (alta densitat) en un marc de plantació de 0,65 x 0,75. Els costos s'han calculat en euros per hectàrea i inclouen els tres primers anys de plantació. El benefici econòmic de la venda de la biomassa collida no s'ha pogut calcular hagut de que en l'actual context de manca de suport a les energies renovables no ha resultat econòmicament rendible l'explotació per una empresa del sector energètic. El cost total considerant l'opció de plantació mecanitzada, una aplicació de tractament de control de l'aparició d'herbes amb un desbrossat manual i la collita manual al tercer any, és de 25.454 euros / ha. L'adquisició de planta representa més del 50% del cost total (14.769 € / ha). Plantant a densitat moderada, el cost es redueix considerablement. la plantació mecanitzada seria més econòmica que la manual (realitzada en aquesta experiència). La collita de la biomassa al tercer any també representa un cost elevat, aproximadament un 10% del cost total. La collita podria realitzar-se amb maquina el que abaratiria els costos.