B7 - Evolució / Resultats

Desenvolupament:

• Disseny de les plantacions.
• Plantació dels sistemes agroforestals.
• Monitoratge anual.
• Manteniment anual.

Supervivència i creixement. Després de 4 períodes vegetatius la supervivència de la noguera i el freixe ha estat del 97% i 96%, respectivament. Les taxes de creixement (veure Figura) són també molt prometedores, si es considera l’extensivitat de la gestió i la forta sequera de 2016 i 2017: el creixement mitjà anual en diàmetre i alçada és de 4,9 mm i 26 cm en el cas de la noguera i de 5,1 mm i 38 cm en el cas del freixe, per als 4 anys de la plantació. No obstant això, la plantació de la Vila (Viladrau) presenta problemes que fan qüestionar el seu interès experimental a causa d'un problema combinat: els danys reiterats causats per la fauna durant els primers tres anys i les sequeres severes de 2016 i 2017. En el cas dels danys per fauna, el problema s'ha resolt el 2017, quan els senglars han deixat de causar danys rellevants. L'impacte de la sequera s'ha vist agreujat per la textura gruixuda del sòl, excessivament filtrant, en particular durant els primers anys en què les arrels no estan prou desenvolupades

Productivitat. No s'han trobat diferències significatives estadísticament (p <0,05) entre les 3 posicions estudiades en relació a la productivitat del gra o la palla per hectàrea, la qual cosa indica que, durant els 4 primers anys la presència d'arbres no té un efecte rellevant sobre la productivitat agrícola. Les xifres de producció (2046 kg de gra / ha i 1663 kg / ha de palla) són coherents amb els resultats globals de la parcel·la. En relació a l'efecte d'ombreig pels arbres estudiat mitjançant fotografies hemisfèriques analitzades amb el programari GLA (Gap Light Analyzer), no s'ha trobat cap efecte.

Nitrogen extret a curt termini (4 anys). Fins al quart d'any no s'ha detectat cap interacció entre arbre i cultiu, a causa de la talla dels arbres, encara petita. Per aquest mateix motiu, la rellevància dels arbres que fa a nitrogen extret és menyspreable en aquests primers anys de la plantació. El fet que sistema agroforestal considera la sembra de cereal al 94,5% de la superfície (es deixa de conrear 1 m de cada 18 m, corresponent a la filera arbrada), comporta que la productivitat agrícola sigui un 94,5% respecte al sistema agrícola pur i que l'extracció i immobilització de nitrogen del sistema agroforestal durant els primers 4 anys de la plantació (119,7 kg / ha i 42,2 kg / ha) sigui menor que la del cultiu agrícola sol (125,6 kg / ha i 44 kg / ha).

Nitrogen extret durant tota la rotació del sistema (50 anys). Per als arbres, es va aplicar el model corresponent a la producció de la noguera en "arboricultura de productivitat alta" elaborat en el marc del projecte, amb una densitat inicial de 140 arbres / ha. Per al cultiu es va aplicar el model PLOTSAFE basat en l'estudi realitzat per Colomb (2009) sobre una parcel·la agroforestal de la Catalunya central amb noguera híbrid. Les xifres globals d'extracció de nitrogen dels 2 sistemes (veure Taula) són semblants, tot i ser lleugerament més baixes (10%) en el cas del sistema agroforestal. En canvi, el nitrogen immobilitzat és 4,5 vegades més alt en el sistema agroforestal.

Nitrat i amoni a terra. Durant la campanya 2016/2017 es van prendre mostres de sòl al març 2017 i agost 2017 després dela collita. Addicionalment es va fer un mostreig al novembre 2017. A cada campanya de mostreig s'han explorat 10 punts: 5 punts "agroforestals", 2 m aigües sota d'un noguer; i 5 punts "testimoni agrícola", 6-8 m aigües amunt de cada filera. En termes generals no s'observen diferències significatives ni consistents entre el sistema agroforestal i el control agrícola. Les úniques diferències significatives es van trobar en la concentració de nitrats a l'agost en els horitzons més superficials: a 0-20 cm de profunditat hi ha un valor més alt en el sistema agroforestal mentre que a 20-40 cm es dóna el fenomen oposat. A mesura que els arbres es desenvolupin més s'espera que els seus efectes a nivell edàfic siguin més evidents i més fàcilment interpretables.